Iº ENCONTRO DE PENSAMENTO E REFLEXÃO NA FOTOGRAFIA

Aquest últim cap de setmana ha tingut lloc les primeres jornades entorn al Pensament i Reflexió en la Fotografia, organitzades pel Museu da Imagen e o Som (MIS) i Estúdio Madalena, a la ciutat de São Paulo.

Si una cosa ha quedat patent es que cada dia es parla més de fotografia i que està augmentant l’interès per ella, per això es fa necessari realçar l’importància de la reflexió teòrica. La base del festival es generar diàleg i incentivar la creació en el camp del pensament i la teoria fotogràfica. Amb aquesta intenció es van crear conferències amb temes tan interessant com: “A escrita e o jornalismo: há espaço para a crítica?” per Simonetta Persichetti, Juan Esteves, Thyago Nogueira i amb la mediació de Eduardo Muylaert o “Curadoria contemporânea: a pesquissa crítica como construção de reflexão” per Eder Chiodetto, Juan Antonio Molina, Diógenes Moura i amb mediació de Claudi Carreras.

En el cas de la primera, es van fer afirmacions tan interessants com la de Simonetta Persichetti que comentava: “L’espai per a la crítica existeix, el que no hi ha és espai per a que els fotògrafs siguin criticats”.  És important que es comenti el treball de diferents artistes i entendre que la crítica no és sinònim de parlar malament. També es va fer rellevant l’importància de generar diàleg a través de les xarxes socials, aconseguir que els articles publicats puguin tenir un feedback i aprofitar els avantatges que ofereix internet per a que aquestes investigacions puguin ser enriquides pels seus lectors.

En el cas de la segona, es va generar també una conversa intensa sobre el paper de la curadoria. Els diferents conferenciants van intentar definir com entenen el terme de “curador”, i així, Eder Chiodetto afirmava: “Una de les meves grans preocupacions com a curador és la unió entre les obres i els artistes. Com promoure la trobada de poètiques, que juntes, poden apagar-se, o que juntes, poden crear una tercera possibilitat simbòlica”.  Una altra discussió venia donada des de l’afirmació que el curador ha de ser una persona política o com qüestionava Claudi Carreras: “Un curador que no assumeix el seu paper polític, es converteix en un decorador?”

A més de les moltes conferencies organitzades, en aquesta edició es va crear un concurs on diferents investigadors de Brasil i Amèrica llatina podien presentar un article vinculat a la fotografia. M’agradaria ressaltar la gran presentació que va fer Cora Gamarnik amb el seu article: “La fotografía irónica durante la dictadura militar argentina: un arma contra el poder”, que realmente a nivell personal va ser molt inspirador i planejat des d’una perspectiva diferent al que estem acostumats.

Crec que iniciatives com aquestes són les que s’han de començar a incentivar. Una manera de conèixer que s’està gestant en el camp de l’investigació i una bona oportunitat per a conectar amb els diferents mitjans de difusió del pensament fotogràfic.